La societat del coneixement s’obre a un nou lloc de treball cognitiu, el
d’aquells que siguin on siguin “a través
d’Internet poden congregar el coneixement global, generat per la humanitat de
manera col·lectiva, i concretar-lo en la desitjada innovació”.[1]
Cal més enginy i creativitat que suor i treball físic. El gran límit és un mateix: “les pròpies capacitats de coneixement, inventiva, imaginació,
inspiració, associació, relació o comunicació”.[2]
Des d’una crítica sana, es vol fer una anàlisi crítica i lúcida de la
societat del coneixement. Les ombres poden fer que l’anomenem ‘societat de la
ignorància’, ‘de la incultura’ o ‘del desconeixement’. Hi hauria una certa
amenaça de l’alienació postmoderna que ens conduiria a la societat de la
incultura. No podem mantenir-nos aliens als canvis del saber ja que la nostra
condició “es juga cada vegada més en el
saber, la informació, el coneixement i la comunicació”.[3]
Avui que el coneixement és un procés i un resultat col·lectiu, Mayos es
pregunta si hi ha institucions intel·ligents sense gent intel·ligent. Hi ha
d’haver una simbiosi per evitar que la societat del coneixement col·labori amb
l’alienació postmoderna. L’expertesa professional aparentment surt més ben
parada. Triomfen més els científics, enginyers i tecnòlegs que els humanistes i
filòsofs. Com diu Mayos “la societat del coneixement fa possible que
el saber existeixi pels nodes d’Internet amb independència de qualsevol de
nosaltres”.[4]
Moltes vegades la gran quantitat d’informació genera intoxicació
informativa. Aquesta ‘infoxicació’ va en detriment del coneixement transmès a
més d’angoixar els individus que la pateixen. També això pot fer-nos adonar que
la societat del coneixement pot esdevenir la societat de la ignorància i la
incultura.
Per a Mayos, també estem atrapats per l’Spam o informació escombraria i en
una mena de zapping . Som capaços de
llegir més de pressa, atendre trucades, solapant tasques, fent trucades o
missatges. Això tindria elements positius de creativitat o d’associacions
innovadores, però també negatius, com el perill d’irreflexió, de no acabar
atenent el més important o rellevant en cada cas, o almenys allò que ens
exigeix més atenció o esforç. Un constant zapping
sense temps de desconnexió “bloqueja
l’imprescindible reordenament de les idees i els records”.[5]
Podem esdevenir nous analfabets perquè envelleixi la nostra formació, que
hauria de ser contínua, i fins i tot ser
emigrants cognitius. Haurem de desconstruir allò que hem après. Aprendre a
desaprendre, com a nova habilitat per a la societat del coneixement.
D’altra banda, Gonçal Mayos es pregunta si hi pot haver cultura, saber o
coneixement en allò que és absolutament efímer. El temps s’ha accelerat i tot és efímer en la vida quotidiana i en l’evolució
tecnològica , com marcat per la immediatesa periodística. “El temps postmodern i de les actuals tecnologies de la informació és ‘desrealitzador’
i ‘desertitzador’”[6]
També s’interroga sobre a on ens duu la indiferència ciutadana per a ell
haurien d’intervenir i decidir democràticament sobre tots els reptes, sobre el
futur de la humanitat. Hem renunciat als enfocs i temàtiques macrofilosòfics,
transversals crítics, interdisciplinaris, fronterers, globals i comuns. A més,
en voler-nos fer càrrec del saber ens ha convertit en ignorants o incultes.
La renúncia a l’empoderament democràtic, els reptes complexos, els
riscos... amenacen la civilització humana. Aquesta societat del
coneixement sembla que llauri en
paral·lel una societat de la incultura, que és la principal amenaça del conjunt
de la humanitat. Patim, a més, una privatització o professionalització de la
democràcia, una pèrdua de la cultura compartida i ens tanquem en la privacitat
del treball i el consum o de la diversió. El repte ha de ser evitar la
incultura que ens cau al damunt.
[1] Gonçal Mayos a La ‘sociedad de la incultura’, ¿cara oculta
de la Sociedad del conocimiento? Dins La Sociedad de la ignorància. Península. Pàg. 169
[3] Gonçal Mayos. Obra
citada. Pàg. 177
[4] Gonçal Mayos a La ‘sociedad de la incultura’... Pàg.
181.
[5] Gonçal Mayos a La ‘sociedad de la incultura’... Pàg.
186
[6] Gonçal Mayos cita Virilio a La ‘sociedad de la incultura’... Pàg.
193
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada