dimarts, 6 de maig del 2014

LA SOCIETAT DE LA INCULTURA

s’interroga sobre si la ‘societat de la incultura’ és la cara oculta de la ‘societat del coneixement’. Una societat que ha crescut gràcies a la comunicació, la informació i les tecnologies que potencien la constitutiva capacitat humana de relacionar, connectar o associar.

La societat del coneixement s’obre a un nou lloc de treball cognitiu, el d’aquells que siguin on siguin “a través d’Internet poden congregar el coneixement global, generat per la humanitat de manera col·lectiva, i concretar-lo en la desitjada innovació”.[1] Cal més enginy i creativitat que suor i treball físic. El gran límit  és un mateix: “les pròpies capacitats de coneixement, inventiva, imaginació, inspiració, associació, relació o comunicació”.[2]

Des d’una crítica sana, es vol fer una anàlisi crítica i lúcida de la societat del coneixement. Les ombres poden fer que l’anomenem ‘societat de la ignorància’, ‘de la incultura’ o ‘del desconeixement’. Hi hauria una certa amenaça de l’alienació postmoderna que ens conduiria a la societat de la incultura. No podem mantenir-nos aliens als canvis del saber ja que la nostra condició “es juga cada vegada més en el saber, la informació, el coneixement i la comunicació”.[3]  

Avui que el coneixement és un procés i un resultat col·lectiu, Mayos es pregunta si hi ha institucions intel·ligents sense gent intel·ligent. Hi ha d’haver una simbiosi per evitar que la societat del coneixement col·labori amb l’alienació postmoderna. L’expertesa professional aparentment surt més ben parada. Triomfen més els científics, enginyers i tecnòlegs que els humanistes i filòsofs.  Com diu Mayos “la societat del coneixement fa possible que el saber existeixi pels nodes d’Internet amb independència de qualsevol de nosaltres”.[4]

Moltes vegades la gran quantitat d’informació genera intoxicació informativa. Aquesta ‘infoxicació’ va en detriment del coneixement transmès a més d’angoixar els individus que la pateixen. També això pot fer-nos adonar que la societat del coneixement pot esdevenir la societat de la ignorància i la incultura.

Per a Mayos, també estem atrapats per l’Spam o informació escombraria i en una mena de zapping . Som capaços de llegir més de pressa, atendre trucades, solapant tasques, fent trucades o missatges. Això tindria elements positius de creativitat o d’associacions innovadores, però també negatius, com el perill d’irreflexió, de no acabar atenent el més important o rellevant en cada cas, o almenys allò que ens exigeix més atenció o esforç. Un constant zapping sense temps de desconnexió “bloqueja l’imprescindible reordenament de les idees i els records”.[5]

Podem esdevenir nous analfabets perquè envelleixi la nostra formació, que hauria de ser contínua,  i fins i tot ser emigrants cognitius. Haurem de desconstruir allò que hem après. Aprendre a desaprendre, com a nova habilitat per a la societat del coneixement.

D’altra banda, Gonçal Mayos es pregunta si hi pot haver cultura, saber o coneixement en allò que és absolutament efímer. El temps s’ha accelerat  i tot és efímer en la vida quotidiana i en l’evolució tecnològica , com marcat per la immediatesa periodística. “El temps postmodern i de les actuals tecnologies de la informació és ‘desrealitzador’ i ‘desertitzador’”[6] També s’interroga sobre a on ens duu la indiferència ciutadana per a ell haurien d’intervenir i decidir democràticament sobre tots els reptes, sobre el futur de la humanitat. Hem renunciat als enfocs i temàtiques macrofilosòfics, transversals crítics, interdisciplinaris, fronterers, globals i comuns. A més, en voler-nos fer càrrec del saber ens ha convertit en ignorants o incultes.

La renúncia a l’empoderament democràtic, els reptes complexos, els riscos... amenacen la civilització humana. Aquesta societat del coneixement  sembla que llauri en paral·lel una societat de la incultura, que és la principal amenaça del conjunt de la humanitat. Patim, a més, una privatització o professionalització de la democràcia, una pèrdua de la cultura compartida i ens tanquem en la privacitat del treball i el consum o de la diversió. El repte ha de ser evitar la incultura que ens cau al damunt.




[1] Gonçal Mayos  a La ‘sociedad de la incultura’, ¿cara oculta de la Sociedad del conocimiento? Dins La Sociedad de la ignorància. Península. Pàg. 169
[2] Gonçal Mayos. Obra citada. Pàg. 170
[3] Gonçal Mayos. Obra citada. Pàg. 177 
[4] Gonçal Mayos  a La ‘sociedad de la incultura’... Pàg. 181.
[5] Gonçal Mayos  a La ‘sociedad de la incultura’... Pàg. 186
[6] Gonçal Mayos  cita Virilio a La ‘sociedad de la incultura’... Pàg. 193

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada