Joan Campàs destaca la ‘crisi de sentit’ de la nostra societat, una de les conseqüències
de la mundialització, vincula tecnologia i poder i s’interroga sobre: “Qui
decideix quina és la informació rellevant i estratègica? ¿Qui filtra la informació?
¿Qui i com converteix la informació i
amb quina finalitat?”.[1] La
publicitat ens fa entendre que ens cal consumir i així garantim el creixement del
mercat i que la societat del coneixement pugui continuar reproduint-se. Per a Campàs
el pensament neoliberal i anarcocapitalista ha esdevingut hegemònic. “Serà l’apropiació social que es fa de la tecnologia
la que marcarà el seu ús i no només les seves pròpies especificitats tecnològiques”.[2]
Campàs parla del ‘softpower’ i ens recorda que el tema de la informació i el coneixement no es
pot deslligar del tema del poder: “El poder
va aprendre aviat que el control de la memòria facilita el control social”.[3] En
la base de la crisi de sentit hi hauria pluralisme i democràcia és a dir,
capacitat d’escollir i, per tant, increment de llibertat.
En l’actualitat el coneixement inqüestionat es dilueix en opinions
connectades, en un coneixement horitzontal i hipertextual. “Les arrelades interpretacions de la realitat es transformen en hipòtesis.
Les conviccions es converteixen en una qüestió a gust. Els preceptes es tornen
suggeriments”.[4]
El ‘softpower’ actuaria en un context de crisi de sentit, d’incertesa, d’obsolescència
del coneixement tradicional per donar-nos una determinada informació, seguretat
i omplir de promeses no el pensament sinó la creença.
Immersos en una cultura del zapping,
el discurs publicitari ens ha fet creure més que pensar. Anem cap a una cultura
amnèsica “I en el centre d’aquesta
cultura s’ha ubicat el cos, que no la ment, com seria lògic en una ‘societat
del coneixement. El cos és on es concentren , al mateix temps, l’efímer i l’intens”.[5]
El cos ha esdevingut el centre del
nostre estil de vida i un signe per als altres. Un signe mercaderia
[1] Joan
Campàs a La Sociedad de la crisis de sentido. Dins La Sociedad de la ignorància.
Península. Pàgs. 105 i 106
[2] Joan Campàs a La Sociedad
de la crisis de sentido. Pàg. 112
[3] Joan Campàs a La Sociedad
de la crisis de sentido. Pàg. 114
[4] Joan Campàs a La Sociedad
de la crisis de sentido. Pàg. 119
[5] Joan Campàs a La Sociedad
de la crisis de sentido. Pàg. 126
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada