Segons Manuel Castells: “Les nostres
societats s’estructuren cada cop més al voltant d’una posició bipolar entre la
xarxa i el jo”.[1]
Fins ara havia estat el llibre qui havia estat influenciant les nostres nocions del ‘jo’.[2]
En aquesta primera etapa organitzativa de les societats informacionals la
identitat es fa preeminent. Una identitat entesa com un autoreconeixement.[3] Per a Touraine[4]
és la defensa de l’individu la que reemplaça la lluita de classes. Per a Castells hi hauria “una
distància creixent entre globalització i identitat, entre la xarxa i el jo”.[5] I
Barglow afirma que “totalment aïllat, el
jo sembla irrecuperablement perdut per a ell mateix”[6] Per
la seva banda, Touraine reivindica “el
dret de l’individu a existir conforme a la seva imatge de si mateix, a la seva
llibertat i a la seva responsabilitat”.[7] I Castells ho rebla dient: “Quan la xarxa desconnecta el Jo, el Jo
individual o col·lectiu, construeix el seu significat sense la referència
instrumental global: el procés de desconnexió es torna recíproc, després de la
negació per part dels exclosos de la lògica unilateral del domini estructural i
l'exclusió social”.[8]
[1] Manuel Castells a La
era de la información. Economia, Sociedad y cultura. 1. La Sociedad red.
Alianza Editorial. 1997. Pàg. 29.
[2] “Els historiadors del
llibre imprès senyalen el mode en què aquest ha donat forma a la nostra
cultura, influenciant les nostres nocions del jo, de la propietat
intel·lectual, del llenguatge, l’educació i l’erudició; i el presenten sota una
llum favorable encara que admeten que té altres efectes, Així que quan
considerem el potencial de l’hipermèdia per canviar la manera en què fem les
coses, hem de preguntar-nos quins guanys n’obtenim i com s’equilibren les
pèrdues”. Landow a Hipertexto 3.0. Teoría crítica y nuevos medios en la era de la
globalización. Paidós. Barcelona, 2009. Pàg. 56.
[3] Manuel Castells entén per identitat “El procés mitjançant el qual un actor social es reconeix a si mateix i
construeix el significat en virtut
sobretot d’un atribut o conjunt d’atributs culturals determinats, amb
l’exclusió d’una referència més àmplia a altres estructures socials. a La era de la información. Economia, Sociedad
y cultura. 1. La Sociedad red. Alianza Editorial. 1997. Pàg. 48
[4]
Manuel Castell fa seva la cita d’Alain Touraine "en
una societat postindutrial, en la que els serveis culturals han reemplaçat els
béns materials en el nucli de la producció, la defensa de l'individu, en la
seva personalitat i cultura, contra la lògica dels aparells i els mercats, és
la que reemplaça la idea de la lluita de classes". A La era de la información. Economia, Sociedad
y cultura. 1. La Sociedad red. Alianza Editorial. 1997. Pàg. 49
[5] Manuel Castells a La era de la información. Economia, Sociedad
y cultura. 1. La Sociedad red. Alianza Editorial. 1997. Pàg. 49
[6] Manuel Castells
reprodueix Raymond Barglow a La era de la información. Economia, Sociedad
y cultura. 1. La Sociedad red. Alianza Editorial. 1997. Pàg. 49
[7] Alain Touraine recorda
que la paraula individualisme “pot donar
lloc a un mal entès, ja que no es tracta de dir que tothom actua conforme als
seus interessos i als seus desitjos, sinó de reconèixer que cada individu
tendeix a invocar el seu ‘dret a tenir drets”. A La mirada social. Un marco de
pensamiento distinto para el siglo XXI. Paidos. Barcelona, 2009. Pàg.
18.
[8] Manuel Castells a La
era de la información. Economia, Sociedad y cultura. 1. La Sociedad red.
Alianza Editorial. 1997. Pàg. 51
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada