Daniel Innerarity opta per parlar de ‘la societat del desconeixement’ una
societat que cada vegada és més conscient del seu no-saber i que aprèn a
gestionar-lo en les seves diverses manifestacions: “inseguretat, versemblança, risc
i incertesa”.[1] Com
que canvien els problemes, canvia la mena de saber que es necessita. La ciència
transformaria la ignorància en incertesa i inseguretat. Però com més avança el
coneixement augmenta d’una manera proporcional el no-saber. I, vet aquí la
paradoxa: “la societat del coneixement ha acabat amb
l’autoritat del coneixement”.[2]
Innerarity demana desenvolupar estratègies cognitives per actuar en la
incertesa i conclou: “Entre els sabers més importants hi ha la
valoració dels riscos, la seva gestió i la seva comunicació. Cal aprendre a
moure’s en un entorn que ja no és de relacions clares entre causa i efecte,
sinó borrós i caòtic”.[3]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada