TED NELSON. L’HIPERTEXT I EL PROJECTE XANADÚ

Theodor Holm Nelson (1937) és un  sociòleg i filòsof nord-americà, pioner en les TIC que va inventar el terme ‘hipertext’ el 1965, tot i que la idea se li va ocórrer el 1960: “Cercava un mitjà de crear sense traves un document a partir d’un ampli conjunt d’idees de tota mena, no estructurades, no seqüencials, exposades en suports tan diversos com una pel·lícula, una banda magnètica o un tros de paper...” (1) I el definia de la manera següent: "Per hipertext entenc escriptura no seqüencial. L'escriptura tradicional és seqüencial per dues raons. Primer, deriva del discurs parlat, que és seqüencial, i segon, perquè els llibres estan escrits per llegir-se de forma seqüencial... no obstant això, les estructures de les idees no són seqüencials. Estan interrelacionades en múltiples direccions. I quan escrivim sempre tractem de relacionar coses de forma no seqüencial". (2). En l’actualitat és molt crític amb el funcionament d’Internet i treballa en el projecte zigzag, un nou concepte de base de dades.

El seu gran projecte hipertextual és Xanadú, que s’anticipà a Internet. La idea bàsica de Xanadú era tractar tot el coneixement acumulat de la societat  com un cos únic i proporcionar-ne l’accés a través d’enllaços dinàmics. El seu llibre manifest sobre l’hipertext és Literary Machines (1981) que parla de Xanadú com una iniciativa cap a la literatura electrònica instantània a més de ser una crònica de l’autor contra les societats informàtiques i les universitats.

Ted Nelson ha dit: "no sé què passarà en un futur, hi ha un 50% de possibilitats que internet, tal com el coneixem ara, no existeixi. Així com el sistema telefònic es va dissenyar per ser una estructura sòlida, en canvi internet no. Avui en dia, qualsevol estudiant des de casa seva pot crear programes, virus, spam, tota una sèrie de problemes que afecten la solidesa de la xarxa. És per això que no sé què pot passar amb internet d'aquí a uns quants anys." 

(1) Vegeu Joan Campàs, L'hipertext. Editorial UOC. Barcelona, 2005. Pàg. 28

(2) Vegeu María Jesús Lamarca Lapuente a Hipertexto: el nuevo concepto de documento en la cultura de la imagen. En línia a http://www.hipertexto.info/

(3) Vegeu la notícia “No estic segur que internet existeixi d’aquí a vint anys a http://www.vilaweb.cat/noticia/1606340/20051109/noticia.html

Entrevista a Edgar Morin: el pensament complex en la vida quotidiana

Joan Campàs a Escriptures hipertextuals  recorda la idea que Edgar Morin dóna a la noció de complexitat: “La complexitat està en l’embolic que fa que no es puguin tractar les coses per parts, ja que això talla el que enllaça les parts, i produeix un coneixement mutilat. El problema de la complexitat apareix encara perquè estem en un món on no només hi ha determinacions, estabilitats, repeticions, cicles, sinó també pertorbacions, xocs, novetats. En tota complexitat hi ha presència d’incertesa, sigui empírica o teòrica, o empírica i teòrica com s’esdevé habitualment.”

El pensament complex ens ensenya que l'error és un problema permanent de la vida. Escolteu les paraules de Morin a el pensament complex en la vida quotidiana

Entrevista a Daniel Cassany. Leer y escribir en tiempos de Internet

El professor d'Anàlisi del Discurs de la Universitat Pompeu Fabra ens parla de llegir i escriure en temps d'Internet.

Douglas Carl Engelbart, pioner de la interacció persona-ordinador

L’informàtic nord-americà Doug Engelbart  (1925-2013) s’interessà per la incipient tecnologia dels ordinadors a partir de l’article de Bush As We May Think i el Memex i esdevingué pioner en el disseny d’entorns informàtics interactius.

Després de graduar-se a Oregon i doctorar-se a  Berkeley treballà a l’Institut de Recerca de  la Universitat de Standford (SRI). Sempre apostà per la tecnologia per ampliar la intel·ligència humana. Fou l’inventor del ratolí i el processador de textos i va fer aportacions importants com són els sistemes en línia, les videoconferències, les primeres interfícies gràfiques, els correus electrònics o l’hipertext.

Definí les funcions dels ordinadors el 1962, en el seu article premonitori que tenia una idea clara, augmentar l’intel·lecte humà: Augmenting Human Intelect: a ConceptualFramework. Sense oblidar una de les seves proeses ja que  desenvolupà el primer  sistema hipertextual: NLS/Augment (oN Line System). El donà a conèixer a la presentació de la videoconferència   Mother of All Demos  (1968) en la qual debutava el  ratolí i la computació interactiva, el correu electrònic i l’hipertext. L’any 1969 encapçalava el projecte i presentava la xarxa ARPANet, precedent d’Internet. 

COM PODEM PENSAR. “As we may think” i el Memex de Vannevar Bush

“As we may think” (1945) o “Com podríem pensar” és un article  del matemàtic Vannevar Bush (1890-1974) que hom considera com el precursor  de la idea que després de mig segle acabaria esdevenint el WorldWideWeb, o teranyina mundial.

Durant la Segona Guerra Mundial Bush va dirigir l’Oficina de Recerca i Desenvolupament Científic que treballà en aplicacions militars, entre les quals la construcció de la bomba atòmica. A partir d’aleshores calia esmerçar els esforços cap a la pau. 

Va idear el sistema Memex (MEMory EXtender), una eina d’emmagatzematge de dades capaç d’estendre el coneixement. La màquina podria emmagatzemar tota mena de llibres, publicacions periòdiques, imatges... que es podrien introduir sempre que es volgués.  Seria també un sistema per recuperar la informació de la manera que ho fa la ment humana. Memex tindria algunes característiques dels sistemes hipertextuals:  un accés ràpid a la informació, la possibilitat d’establir enllaços i, també, fer recorreguts i anotacions. Una biblioteca cabria en una caixa de llumins i tota la informació coneguda, en un escriptori.

La màquina de Bush no esdevingué mai una realitat. El seu somni, però, ha estat possible gràcies al Web. 

L’hipertext. Arribar a la informació d’una manera no seqüencial

“El llibre és al mode de producció capitalista i al paradigma racionalista el que l’hipertrext és al mode de producció informacional i al paradigma de la complexitat”.

L’hipertext. Joan Campàs. UOC. 2005

BENVINGUTS A EL LLAC DELS SIGNES… HIPERTEXTUALS

“Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu”.

Evangeli Segons Joan 1,1

 

Us vull donar la benvinguda al blog EL LLAC DELS SIGNES…HIPERTEXTUALS. Com ens recorda l’evangelista Joan venim d’una cultura oral que esdevingué escrita. L’ésser humà sempre ha tingut la necessitat de comunicar-se. La transmissió de la informació i els coneixements ha estat essencial. Des de l’escriptura cuneïforme, jeroglífica o alfabètica -sobre múltiples suports- fins a l’arribada del llibre imprès fa més de cinc-cents anys han anat bastint el nostre pensament lineal.  Aquest darrers anys ens han fet entrar en una nova concepció del text i hem caminat també, cap a una nova textualitat electrònica: l’hipertext. 

Hom ha parlat ja d’hipertextos impresos en paper com la Rayuela de Cortázar o l’Ulisses  de Joyce. Aquí però, escriurem sobre que ens ha comportat l’aparició dels ordinadors i internet: la tecnologia hipertextual. En aquest nou ordre líquid –com diu Zygmunt Bauman- i en un globalitzat món contemporani,  ple de pors i d’incerteses, enceto un blog que manlleva el nom.  Quelcom de l’element líquid i quelcom de la música, la dansa i l’escriptura: EL LLAC DELS SIGNES…HIPERTEXTUALS