Llegint la introducció de Gonçal Mayos al llibre La societat de la ignorància, poden quedar-nos clares les dificultats per a l'empoderament de la societat del coneixement. Us en faig cinc cèntims:
La societat de la ignorància és el costat fosc de la societat del
coneixement. Per evitar-ho caldrà convertir el coneixement en pensament. Davant
la hiperconnexió que ha suposat la
revolució digital s’incrementa la complexitat de les nostres relacions socials.
Eudald Carbonell és del parer que: “L’individualisme
ha de deixar pas a la individualitat”[1] D’altra
banda la societat del coneixement comporta un risc creixent d’incultura perquè
la nostra evolució biològica no ha anat tan accelerada com la tecnològica. No
podem processar tota la informació que creix de manera hiperbòlica. A la nostra
societat postmoderna i tecnològica l’amenaça el sorgiment de ‘nous analfabets’
ja que totes les revolucions tecnològiques generen els seus propis exclosos. Potser,
com diu Mayos, en el proper gir tecnològic “els
nous analfabets, els nou ignorants o incults, no siguem nosaltres”[2]
Un altre aspecte és el fet de l’apropiació de les tecnologies innovadores
per part dels poders i els grups afavorits, especialment quan hom n’ha
comprovat l’eficàcia i rendibilitat. A més, ni Internet ni la societat del
coneixement no asseguren la visibilitat a qui pot aportar quelcom nou o valuós.
Els nous temps comportaran una ultraespecialització malgrat que haurà de
romandre una ‘cultura general’ o d’allò que ens és comú.
Internet fa possible una gran interactivitat, productivitat i creativitat i
l’accés a una informació immensa que pot abocar-nos a la ignorància o a la
incultura per excés. Mayos s’interroga: “Està
augmentant de manera inevitable i accelerada la distància entre el que els
individus – cadascú de nosaltres- pot conèixer o controlar amb un mínim de solvència
crítica i el coneixement que produeix la humanitat en el seu conjunt?”.[3] Algunes amenaces apuntades per Mayos, són l’obsolescència cognitiva i la intoxicació
informativa, sobretot si tenim present que com a ciutadans hem de poder decidir
democràticament i amb coneixement de causa de processos cada cop més complexos
i amb més riscos.
Caldrà anar cap a un ‘empoderament’ democràtic dels ciutadans? Mayos exposa
que ens hem anat retirant de la vida pública, del que és polític, de la
governança en comú i del futur que hem de compartir i hem reduït la vida
privada alternant l’oci pel consum i el treball per a la producció. Haurem de
ser els ciutadans els qui decidim per qüestions humanes complexes
[1] Per a Carbonell “ les persones no hem d’actuar com
espècimens, sinó com a constructors socials, i aportar de forma crítica els
nostres coneixements a l’organització de l’espècie”. Eudald Carbonell al
pròleg de La Sociedad de la ignorància. Península. Pàgina, 12.
[2] Gonçal
Mayos a l’a introducció Dificultades para el ‘empoderamiento ‘de la ‘sociedad
del conocimiento’. Dins La Sociedad de la ignorància. Península. Pàgina, 22.
[3] Gonçal
Mayos a Dificultades para el ‘empoderamiento ‘de la ‘sociedad del conocimiento’.
Pàgina, 31
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada