En el seu assaig al llibre La societat de la ignorància, Antoni Brey reflexiona sobre la relació de l’individu amb
el coneixement en un món hiperconnectat. Per a ell som en un procés de canvi en
el qual es barregen infinitat d’interaccions i relacions causals. La nostra
intel·ligència té dues facultats essencials: l’habilitat de manipular el nostre
entorn i la capacitat per a comunicar-nos de forma simbòlica. Com abans ja havia passat amb el control del
foc, la invenció de l’agricultura o la revolució industrial, les tecnologies de
la informació “han canviat d’arrel la nostra organització
social i la nostra forma d’interpretar la realitat”.[1] Recorda que la comunicació és la base de la cultura i que l’aprenentatge el
fem per imitació o per ensenyament directe d’un altre congènere. Com diu Brey
Entre els grans salts de la humanitat hi ha l’aparició del llenguatge,
l’escriptura, la impremta o els mitjans de comunicació. D’una banda les
comunicacions ‘un a un’ (telèfon, telègraf, correus...) i de l’altra les
comunicacions ‘un a tots’ (llibres, premsa,
ràdio, televisió...). Ara ens trobem a la de ‘tots amb tots’ associada a
una complexa forma de xarxa que està transformant el món que ens envolta i que
és una revolució com les esmentades. La societat del coneixement ha esdevingut
alhora utopia i esperança. A més d’una nova etapa del sistema capitalista de
lliure mercat. El coneixement se suma als altres tres factors de producció:
terra, treball i capital.
L’assaig de Brey se centra en l’individu. Ens recorda que es dóna per fet
que les noves eines que ens permeten manipular i accedir a la informació ens
faran més informades, amb més opinió pròpia, més independents i més capacitades
per entendre el món que ens envolta, la Societat del Coneixement. S’interroga
sobre que entenem per coneixement i ens
diu que “el coneixement resideix en el nostre cervell
i és el fruit dels processos mentals humans. El que prové de l’exterior és,
simplement, informació”.[3]
La
nostra és una època dominada per la racionalitat i admetem que al coneixement
s’hi arriba a través de la raó. Però sembla que no anem cap a una societat del
coneixement, ans al contrari “Les
mateixes tecnologies que avui articulen el nostre món i permeten acumular
saber ens estan convertint en individus cada vegada més ignorants. Tard o
d’hora s’esvanirà el miratge actual i descobrirem que, en realitat, ens
encaminem cap a una Societat de la Ignorància”.[4]
Una societat que és el corol·lari del món que s’ha anat formant al nostre
voltant. En aquest temps de la velocitat estem inundats d’informació a l’abast
d’un clic però mostrada de manera caòtica. És la ‘infoxicació’ una intoxicació
per excés d’informació. Ja no tindrem capacitat crítica cosa que corroborarà la
nostra ignorància creixent.
Les
noves generacions deixen de ser espectadors passius i esdevenen nodes actius
–alhora emissors i receptors- i productors de continguts. Cada vegada estem més
temps en l’espai digital i la virtualitat incidirà més en cadascú de
nosaltres.. Com diu Brey “l’acumulació exponencial d’informació i
les propietats específiques de les noves formes de comunicació com a via
d’accés al coneixement, determinen la nostra relació actual amb el saber
existent i, al cap i a la fi, la nostra capacitat individual per superar la
condició d’ignorants”.[5]
Caldria
que l’expertesa fluís cap a la resta de la societat més enllà de la
mercantilització del coneixement. Brey és de l’opinió que un dels trets
essencials de la massa és la ignorància per l’increment de la complexitat del món
en què vivim. La ignorància hauria perdut,
de manera progressiva, les seves connotacions negatives fins al punt d’arribar
a prestigiar-se. D’altra banda, el coneixement no productiu s’hauria desacreditat.
Per
a Brey ens estem convertint en éssers cada cop més ignorants: “l’expectativa d’una Societat del
Coneixement, sorgida del desconcert postmodern gràcies al poder de la
tecnologia, ha resultat ser en la pràctica una Societat de la Ignorància,
formada per savis impotents, experts productius tancats en les seves torres d’ivori
i masses fascinades i sumides en la immediatesa compulsiva d’un consumisme
alienant”.[6]
Hi ha el risc d’acabar dividits en una massa acomodada en la ignorància i
fascinada per la tecnologia i en una altra formada per experts en els sabers
productius.
Immersos
en un procés d’individualització o desig d’individualitat Brey afirma que: “Avui dia estan a l’abast de qualsevol
individu l’accés massiu a la informació, la comunicació permanent amb altres
persones i, fins i tot, l’obertura de nous canals d’expressió amb la
potencialitat teòrica d’amplificar qualsevol missatge, per individual que
sigui, a un nivell planetari. Aparentment, l’individualisme ha aconseguit
culminar la seva apoteosi de l’individu”.[7]
Fora
bo no caure en el parany que pensant que avancem cap a la societat del
coneixement anem a parar a la societat de la ignorància.
[1] Antoni Brey a La sociedad de la ignorancia. Una reflexión
sobre la relación del individuo con el conocimiento en el mundo
hiperconectado”. La Sociedad de la ignorància. Península. Pàgina, 49
[2] Antoni Brey a La sociedad de la ignorancia. Una reflexión
sobre la relación del individuo con el conocimiento en el mundo
hiperconectado”. Pàgina, 49
[3] Antoni Brey a La sociedad de la ignorancia. Una reflexión
sobre la relación del individuo con el conocimiento en el mundo
hiperconectado”. Pàgina, 58
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada