“Hom diu que quan mor un ancià a l’Àfrica és com si es cremés una biblioteca. La mort roba la memòria. Gràcies a l’escriptura és mitiga aquesta pèrdua”.[1]
Isidro Moreno veu el lector hipermèdia com a un coautor del relat: un ‘lectoautor’. Creu que si tots fóssim una mica més lectoautors, la mort no s’enduria els nostres textos imaginats.
Hi hauria poca
distància entre el coautor oral (aquell oient que influïa o ajudava a millorar
la narració del contador d’històries) i el lectoautor hipermèdia. Amb l’escriptura això s’havia perdut. En tot
cas hi hauria una col·laboració indirecta en la qual el lector crea nous mons a
partir dels suggerits per l’autor. Hi veuríem una mica allò que Barthes explicava sobre ‘la mort de l’autor i la vida de l’escriptura quan un fet comença a ser
relatat’. On cada lector recrea el seu món a partir de la lectura: un
lectoautor sense possibilitat d’escriure.
Si el que és analògic
és immutable, el que és digital es pot transformar. L’escriptura hipermèdia facilita una participació real del lector que
esdevé un lector autor que pot seleccionar, transformar i construir. Al cap i a la fi, la interactivitat és diàleg
i, els papers de receptor i emissor s’alternen. Tanmateix ni el llibre ni l’hipermèdia no
avancen sense la col·laboració del lector, a diferència dels relats
audiovisuals lineals que no s’aturen ni que el lector no hi pari atenció.
Amb les noves
tecnologies hi pot haver una participació selectiva (escullo entre les opcions
del programa), una participació transformativa (selecciono i transformo els continguts proposats per l’autor) o una
participació constructiva (selecciono, transformo i , fins i tot, construeixo
noves propostes no previstes per l’autor).
Si la linealitat era
obligatòria en el món analògic –això no passava en l’oralitat- la escriptura
interactiva pot emular les xarxes
neuronals, l’estructura del pensament humà.
[1] Cita d’Isidro
Moreno a Escritura hipermedia y lectoautores dins Escrituras digitales.
Tecnologías de la creación en la era virtual Virgilio Tortosa (Ed).
Publicaciones Universidad de Alicante. Alicante, 2008. Pàg. 21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada