L’adveniment de les
tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i d’Internet ha suposat
haver de conviure amb uns canvis vertiginosos. Això comportarà que el món quedi
dividit en comunitats preelectròniques –amb poques possibilitats
d’interrelacionar-se- i comunitats interactives. Marshall McLuhan[1],
a qui devem l’afirmació ‘el mitjà és el missatge’, apunta tres eres
civilitzadores que serien com extensions dels sentits de l’esser humà: L’era
prealfabètica o societat oral (dominada per l’oïda); l’era alfabètica o
societat escrita (dominada pel sentit de la vista) i l’era electrònica o aldea
global (en la qual es produeix l’extensió del nostre sistema sensorial gràcies
als mitjans electrònics).
Quan Gutenberg
inventà la impremta (S.XV) va revolucionar la nostra cosmovisió i va comportar
l’emergència de la ‘perspectiva única’. La
mentalitat es tornà lineal. Les tecnologies digitals actuals ho capgiren.
Tot plegat suposa un canvi de paradigma i passarem de la racionalitat lineal
cartesiana al paradigma de la hipertextualitat, que relacionaria hipertext i complexitat.
[1] Anna Estrada i Miquel
Rodrigo ens apropen a les idees força de
McLuhan, representant del determinisme tecnològic, a Teories de la comunicació.
Editorial UOC. Barcelona, 2009. Pàgs. 183-187.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada