El racionalisme, que
es desenvolupa a partir del segle XVII i que troba en Descartes
D’altra banda, la
invenció de la impremta, va permetre desplegar el pensament per mitjà de
l’escriptura. Però, d’alguna manera, el va sotmetre al mode lineal i jeràrquic
que imposa l’imprès. Per això ens preguntem, es pot pensar la complexitat amb
un pensament lineal? Joan Campàs intueix “una
correlació entre llibre, capitalisme i racionalitat, d’una banda, i hipertext,
societat del coneixement i complexitat, de l’altra”.[2]
Durant cinc-cents
anys el model cultural occidental s’ha centrat en el llibre, tant pel que fa al
suport i al format, com a la manera d’expressar els pensaments. Abans,
l’escriptura i la lectura era quelcom minoritari. L’oralitat tenia un caràcter circular.
L’escriptura en serà ‘suplement’.[3]
Amb
la impremta i l’edició de llibres, fulletons i altres publicacions la nostra
manera d’entendre el món i la realitat canvia, perquè el nostre pensament, la
nostra mentalitat, es torna lineal. A
partir de les revolucions democràtiques del segle XVIII podem parlar d’una
‘civilització moderna del llibre’.[4]
Malgrat tot, la industrialització i estandardització del llibre ens encotilla i
acaba esdevenint el problema. Tot i ser el mitjà clàssic de transmissió del
coneixement, del saber o del pensament d’altri, el terme llibre comporta un
equívoc: “és alhora significant i
significat”.[5] El marc
del text, lineal i seqüencial, estructura el significat i el condiciona. Amb
l’hipertext, que modifica la textualitat, es clou el període de ‘l’objectivitat
radical’.[6]
Som en el període de la ‘subjectivitat radical’?.
Per a Maria Jesús
Lamarca,[7]
l’anàlisi del pas del text a l’hipertext es pot fer des de dues perspectives
diferents. Una perspectiva tecnológica
que inclouria el pas del paper a la pantalla (l’escriptura, la lectura,
l’interfície gràfica), el recorregut tecnològic (de l’àbac a la xarxa) i la
historia dels ordinadors expressada en generacions de materials. I una perspectiva conceptual que esmentaria
els autors que pensen en una nova racionalitat en la qual les idees no són
seqüencial (Wittgenstein, Foucault, Barthes, Derrida…) i que s’assemblarien més
al concepte hipertext encunyat per Nelson. La historia de la imatge i el text
(la seva diàlectica, els mitjans icònics, el disseny gràfic) per passar a
parlar de l’hipertext en la literatura (concebut com a lectura no seqüencial) i
de l’hipertext com la gran enciclopèdia de la humanitat.
[1] Els tres grans
principis del ‘paradigma de la simplificació’ segons Campàs serien: “El principi de la disjunció, que considera
que l’objecte del coneixement ha d’estar separat del subjecte que coneix i que
cada disciplina s’ha de constituir de manera autònoma; el principi de reducció,
que privilegia el coneixement dels constituents d’un sistema més que la seva
globalitat, i el principi d’abstracció, que ho remet tot a equacions i fórmules
que governen entitats quantificades”. Joan Campàs a L’hipertext. Editorial
UOC. Barcelona, 2005. Pàg. 18.
[2] Joan Campàs a Art, literatura i ordinador. Història d’una
convergència. Dins L’hipertext en les humanitats. UOC.
Barcelona, 2005. Pàg. 5
[3] Campàs
parafraseja Derrida quan diu que “l’escrit
és el suplement del que és oral, perquè s’hi afegeix i perquè el vol
substituir, sense assolir-ho mai del tot, fins i tot en l’era del predomini
imprès. Amb el paradigma hipertextual aquest predomini està variant, modificant
per tant, la mateixa textualitat”. Joan
Campàs El
llibre com a problema. Dins L’hipertext
en les humanitats. UOC. Barcelona, 2005. Pàg. 33
[4] Per a
Campàs: representa una visió particular de la vida
cultural vertebrada al voltant dels ideals de l’individu autònom, l’accés
universal al coneixement i el debat i la reflexió públiques, i és una solució
reguladora entre ideals socials contraposats: el concepte d’autor individual
amb drets i responsabilitats determinats, el valor de l’accés democràtic al
coneixement útil i la fe en la lliure competència de mercat com el mecanisme
més eficaç de l’intercanvi públic. Joan Campàs
El
llibre com a problema. Dins L’hipertext
en les humanitats. UOC. Barcelona, 2005. Pàg. 12
[5]
Campàs remarca l’equívoc del terme llibre “que designa alhora un
material que serveix de suport als signes i el contingut intel·lectual que
comporten aquests signes, és a dir, que és alhora significant i significat” Joan Campàs El llibre com a problema. Pàg. 13
[6] Joan Campàs assegura
que “Amb
l’hipertext es passaria de l’objectivitat radical, la de Descartes i Newton, a
la subjectivitat radical, és a dir, la virtual, el punt de vista quàntic, que
depèn de l’observador”. Joan Campàs i Montaner, Escriptures
hipertextuals. Aprendre a llegir i escriure a la Galàxia Internet. Dossier d’Escriptures hipertextuals. UOC.
Pàg. 69
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada