En aquest moment cada
vegada més complex, l’hipertext ha esdevingut un dels elements inqüestionables
de la postmodernitat. L’hipertext
dilueix la frontera entre lector i escriptor, ja que hom pot ser interactiu i
crear trajectes. La multilinealitat permet una gran pluralitat de recorreguts.
La connectivitat et permet el teu propi recorregut, l’usuari decideix què
activa i què no. A més ha esdevingut una nova realitat comunicativa. Com
recorda Landow,
gent com Nelson, Van Dam, Derrida o Barthes postulen que cal
abandonar sistemes conceptuals amb nocions com: “centre, marge, jerarquia, linealitat i substituir-los per les de
multilinealitat, nodes, enllaços i xarxes. Gairebé tots els participants en
aquest canvi de paradigma, que marca una revolució en el pensament, consideren
l’escriptura electrònica com una reacció directa als avantatges i inconvenients
del llibre imprès. Aquesta reacció tindrà profundes repercussions en la
literatura, l’ensenyament i la política”.[1]
L’hipertext ens
permet gestionar la complexitat. És un grup d’interconnexions il·limitat on
cada persona pot esdevenir un editor. Seguint les idees de Lluís Codina sobre
hipertext [2]: com a
model teòric, podem organitzar la informació per a llegir-la de manera
associativa i, com a abstracció; la cultura escrita produïda per la humanitat
pot estar a l’abast dels usuaris en l’univers telemàtic gràcies als ordinadors
interconnectats i el ciberespai. L’usuari de l’hipertext esdevé participant
actiu. La tecnologia té la seva pròpia dinàmica Com diu Castells: “Un nou paradigma integra descobriments en
un sistema coherent de realitzacions caracteritzats per la seva sinergia. Un
paradigma tecnològic organitza la gamma disponible de tecnologies al voltant
d’un nucli que incrementa el rendiment de cadascuna d’aquestes”.[3] No
seria aquest el cas de l’hipertext?
La World Wide Web és
un sistema d’informació que des de fa més d’un quart de segle ens permet tenir
a l’abast el multimèdia i l’hipertext , i la seva tecnologia ens ha fet canviar
la manera com interactuem tota la humanitat. Als joves, la xarxa, els ha permès
ser nadius digitals. Per a Derrick de Kerckhove: “L’hipertext fa que la memòria de qualsevol persona esdevingui la
memòria de la resta de persones i converteix la Xarxa en la primera memòria
mundial”.[4]
L’hipertext i altres
Tic han obert una nova manera d’accedir, recórrer i interpretar la informació.
Posarà al nostre abast noves formes i continguts. Algunes coses canvien quan
passem del text a l’hipertext. D’una estructura de la informació lineal o
seqüencial passem a una altra no seqüencial o multiseqüencial; del suport paper
al suport electrònic o digital; si en el text el dispositiu de lectura és el
llibre, en l’hipertext és la pantalla; de la lectura passem a la navegació i de
la taula de continguts al mapa de navegació; mentre el contingut i les imatges
en el model textual és estàtic, en l’hipertextual poden haver-hi imatges
estàtiques i dinàmiques, àudio, vídeo,
text i altres procediments interactius; si el text és fàcil de portar i usar i
llegir a qualsevol lloc, per a l’hipertext ens caldrà un ordinador o un altre
dispositiu de lectura multimèdia. El
nou paradigma hipertextual és consolidarà abans que arribi una nova revolució
científica a canviar-lo?
[1]
George P, LANDOW, Hipertexto 3.0. Teoría crítica y
Nuevos medios en la era de la globalización. Paidós. Barcelona, 2009.
Pàg. 24
[2] Lluís Codina, citat
per Campàs a Escriptures hipertextauls.
Pàg. 36.
[3] Manuel Castells a La interacció
entre les tecnologies de la informació i la comunicació i la societat xarxa: un
procés de canvi històric. Coneixement i societa 1. Generalitat de
Catalunya. En línea a http://www10.gencat.net/dursi/generados/catala/departament/recurs/doc/01_art_castells.pdf
[4] Derrick de Kerckhove a Inteligencias en conexión. Hacia una
sociedad de la Web. Gedisa. Barcelona, 1999. Material del curs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada