Davant la dificultat
de pensar la complexitat amb un pensament lineal hom ha fet bona la idea que “el còdex i el llibre són al pensament
lineal i al paradigma cartesià (o newtonià), el que l’hipertext és al pensament
no lineal i al paradigma de la complexitat”.[1]
La ciència del
paradigma racionalista es fonamentava en la noció d’ordre. Edgar Morin
Richard de Sezé pensa
que “tot pensament és complex, és la seva
expressió (conscient, escrita o oral) que el simplifica, el fa minvar, el
mutila, perquè l’obliga a organitzar-se linealment”.[3]
Per a Bush, vivim en una civilització tan complexa que ens cal mecanitzar els
registres.[4]
Segons Engelbart necessitem un canvi de
paradigma. [5] I Nelson pensa en el terme hipertext com a
‘escriptura no seqüencial’.[6]
També cal un canvi de
paradigma per pensar la complexitat, i
l’hipertext hi pot tenir una bona relació. D’alguna manera pot adaptar el
concepte de paradigma de Kuhn[7]
[1] Joan
Campàs El llibre com a
problema.Pàg.
52 Vegeu la versió en espanyol a http://biblioweb.sindominio.net/pensamiento/vbush-es.html
[2] Alcoberro
resumeix els principis de Morin: “1.- Principi dialògic: L'ordre i el desordre són enemics:
un suprimeix l'altre però, alhora, en determinats casos, col·laboren i
produeixen l'organització. 2.- Principi
de recursivitat organitzativa: Tot retroactua; els individus produeixen la
societat i alhora són produïts per ella: no hi ha estructura lineal
causa/efecte. Tot es produeix en un cicle, en un bucle, autoconstitutiu,
autoorganitzador i autoproductor. 3.- Principi hologramàtic La part no pot ser
concebuda sense el tot, ni el tot sense la part. En el nivell biològic, cada
cèl·lula conté la totalitat de la informació genètica d'un organisme. El tot i
la part formen part del mateix moviment.” A Edgar
Morin. Una introducció. En línea a
http://www.alcoberro.info/V1/morin1.htm
[3] Richard
de Sezé a Journal Public
pour Mélusine.CiItat per Joan Campàs a Art, literatura i ordinador. Història d’una
convergència. Pàg17
[4] Segons esmenta
Bush “L’home ha construït una civilització tan complexa que necessita
mecanitzar els seus registres d’una manera més completa si vol portar els seus
experiments a una conclusió lògica, i evitar que quedin merament empantanegats
a mig camí, tot posant a prova la seva memòria limitada”. Traduït de: Vannevar Bush “As
We May Think”. Joan Campàs. Aura digital en línia a http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/bush1.html
[5] Douglas
Engelbart afirma que
“La batalla final ha estat la
entaulada contra el conjunt prevalent de paradigmes. El que jo pretenia portar
a terme demanava un canvi de paradigma i, fins a cert punt, transforma les
nostres vides. Alguns aspectes d'això seran desagradables per alguns, però aprofitar-se
de les oportunitats que ofereix beneficiarà en darrera instància a la
humanitat”. Douglas Engelbart citat per
Núria Almirón a De Vannevar Bush a la
WWW. Una genealogia de la humanització de les tecnologies de la informació: els
pares de la interfície humana. Pàgina 17. En línia a http://www.almiron.org/Almiron.org/Books_&_Book_Chapters_files/WWW-Bush.pdf
[6] Ted Nelson és
el primer a parlar d’hipertext: "text que s'entrellaça i permet diverses eleccions al
lector i que es llegeix millor sobre un monitor interactiu. Una sèrie de
fragments de text connectats mitjançant enllaços que permeten diversos
recorreguts al lector". A De Vannevar Bush a la WWW.
Una genealogia de la humanització de les tecnologies de la informació: els
pares de la interfície humana. Pàg. 22
[7]
John L Heilbron ho resumeix com: “Una dialèctica
encisadorament simple de canvi científic (llargs períodes de ‘ciència normal’
paradigmàtica interromputs per curtes ‘revolucions’)”. Pròleg a L’estructura
de les revolucions científiques de Thomas Kuhn. Obrador Edèndum. Santa
Coloma de Queralt, 2007. Pàg. 21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada