dissabte, 7 de juny del 2014

LLEGIR I ESCRIURE EN XARXA I CANVI DE PENSAMENT

Sembla que l’escriptura i la lectura en línia i tota la nostra activitat a la xarxa contribueixi a canviar la nostra manera de pensar. Ho explicarem amb pinzellades de diversos autors. Com recordava Bush a As We May Think, la ment humana opera per associació: Un cop ha captat un element, immediatament en capta el següent que li és suggerit per l’associació de pensaments, d’acord amb una complicada xarxa de rastres que hi ha a les cèl·lules del cervell”.[1]

Landow ens recorda que Nelson, Van Dam, Derrida i Barthes com molts altres especialistes en hipertext i teoria cultural postulen que: “han d’abandonar-se els actuals sistemes conceptuals basats en nocions com centre, marge, jerarquia i linealitat i substituir-los per les de multilinealitat, nodes, enllaços i xarxes. Gairebé tots els participants en aquest canvi de paradigma, que marca una revolució en el pensament, consideren l’escriptura electrònica com una reacció directa als avantatges i inconvenients del llibre imprès”.[2]

Cassany es refereix a la controvèrsia que acompanya els programaris: “sobre si empobreixen i homogeneïtzen l’escriptura i el pensament o, al contrari, si empoderen els autors”.[3] La polèmica està servida.

Peter Kruse nega que la xarxa sigui un gran ‘cervell social’: “No ho és perquè no tindria mai consciència individual. En canvi, sí que ajuda a desvetllar la consciència col·lectiva de pertànyer a una comunitat global i, per tant, el compromís amb la comunitat”.[4]

Derrick de Kerckhove  afirma que “només amb pensar, pots canviar el contingut de la teva ment en temps real amb colors i moviment i so i textura i totes les altres simulacions que processem cada segon de la nostra vida mental en la nostra realitat virtual privada. La flexibilitat del processament de dades que experimentem en la nostra ment és l'estàndard que l'enginyeria dels mitjans de xarxa hauria d'intentar aconseguir”.[5]

George Lakoff ha escrit el llibre No pienses en un elefante sobre el llenguatge polític. En ell parla dels marcs de referència i de la importància de les metàfores. El marc de referència del ‘pare estricte’ i valors com autoritat , disciplina o identitat i la capacitat de mobilitzar emocions han afavorit les polítiques conservadores nord-americanes.

Em sembla interessant la idea de canviar els marcs de referència i penso que Internet hi pot contribuir: “Canviar de marc és canviar la manera que té la gent de veure el món. És canviar el que s'entén per sentit comú. ja que el llenguatge activa els marcs, els nous marcs requereixen un nou llenguatge. Pensar de manera diferent requereix parlar de manera diferent”.[6] Per a Lakoff els marcs serien a la sinapsis del nostre cervell en forma de circuit neuronal. Com ell mateix diu: “Quan els fets no encaixen en els marcs, els marcs es mantenen i els fets s'ignoren”.[7]

La influència d’Internet i les TIC en la vida diària ens fa processar una gran quantitat d’informació.  Nicholas G. Carr és autor de l’article Is google making us stupid[8] publicat a la revista The Atlantic Monthly (2008) i està convençut que Internet esta canviant les nostres ments i alterant les nostres habilitats cognitives. Internet faria més dèbils alguns funcions del cervell com el pensament profund, la capacitat d’abstracció o la memòria. En la mateixa línia hauria escrit Superficiales. ¡Qué està haciendo internet con nuestras mentes? (2011) La xarxa incentivaria la lectura superficial i aniríem perdent la nostra capacitat de concentració, contemplació i reflexió. “hi ha més informació disponible que mai però tenim més poc temps per fer-la servir i especialment per fer-ne un ús amb profunditat”. [9] En el món de Google hi hauria poc lloc per al silenci reflexiu.

El cervell no pot desxifrar i interpretar tantes dades. “Gràcies a la plasticitat de les nostres vies neuronals, quant més emprem la web, més entrenem el nostre cervell per a distreure’s, per a processar la informació molt ràpidament i de manera molt eficient”.[10] Entre les bondats d’Internet hi hauria la llibertat d’expressió i el fet que contribueix a ajudar els pobles en l’organització i defensa dels seus drets. D’altra banda “Les generacions més joves estan creixent amb tota la tecnologia a l’abast de la mà i pot arribar el dia en què al quedar-se sols amb els seus pensaments no sabran com respondre. Seran éssers superficials, fatalment perduts”.[11]

Nicholas G. Carr creu que sí que Internet canvia el nostre cervell i la nostra forma de pensar: “Els canvis en els nostres hàbits mentals produeixen canvis físics en el cervell. Aquest s'adapta mitjançant canvis químics i cel·lulars que persisteixen quan apagues l'ordinador. Internet estableix noves connexions en el cervell que abans no utilitzàvem, però també afebleix unes altres que abandonem. S'ha descobert que fins i tot quan no estem connectats ens costa molt concentrar-nos en una idea en particular. Encara que creguem que estem mentalment relaxats, en el nostre cervell segueix actuant aquesta nova tecnologia”.[12]
Totes les revolucions tecnològiques han produït debats entre els detractors i els entusiastes. Xurxo Mariño, neurofisiòleg i expert en neurociència computacional reconeix que la tecnologia i la cultura modelen el cervell. El problema és saber quant, com i si tindrà continuïtat: ”És poc probable que internet produeixi una modificació evolutiva” afirma”[13]. Per la seva banda, David Casacuberta, professor de filosofia de la ciència de la UB també creu, com Carr, que internet a desplaçat el llibre, però no pensa que sigui perjudicial: “El nostre cervell no funciona seqüencialment, pàgina a pàgina, sinó enllaçant conceptes com els hiperenllaços a internet”.[14]

Derrick de Kerckhove creu que les tecnologies digitals estan canviant l’estructura del nostre cervell. Diu que això és irreversible en els infants: “Els nens ja pensen en termes hipertextuals. Poden anar d’aquí cap allà sense seguir un ordre lineal”.[15]

Hi ha molts científics que com Kurzweil destaquen el potencial d’Internet com a eina de coneixement: “La Xarxa ofereix l'oportunitat d'albergar tota la computació, el coneixement i la comunicació que hi ha. Al final, excedirà àmpliament la capacitat de la intel·ligència humana biològica. I conclou: "Una vegada que les màquines puguin fer tot el que fan els humans, serà una conjunció poderosa perquè es combinarà amb les maneres en els quals les màquines ja són superiors. Però ens barrejarem amb aquesta tecnologia per fer-nos més intel·ligents".[16]

El neurocientífic Joshua Green creu que Internet no està canviant la nostra forma de pensar: “als crítics amb aquesta tecnologia ens proporciona un accés sense precedents a la informació, però no ha canviat el que els nostres cervells en fan”. Quelcom semblant creu el psicòleg cognitiu Steven Pinker: “els mitjans electrònics no renovaran els mecanismes del cervell per processar la informació”.[17] No sé si perdrem habilitats de concentració o recordarem tota la informació però el món d’Internet hi és per a quedar-se i cal que n’aprofitem les noves oportunitats.




[1] Vannevar Bush a Com podríem pensar  (As we may Think). En línia a Aura digital http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/bush1.html
[2] George P. Landow a  Hipertexto 3.0. Teoría crítica y nuevos medios en la era de la globalización. Paidós. Barcelona, 2009. Pàg. 24
[3] Daniel Cassany a En_línia. Llegir i escriure a la xarxa . Pàg. 170
[4] Citat per Daniel Cassany a En_línia. Llegir i escriure a la xarxa . Pàg.  21
[5] Derrick de Kerckhove a  Inteligencias en conexión. Hacia una sociedad de la Web. Gedisa.  Barcelona, 1999. Segona part: Hipertextualidad. Material del curs literatures hipertextuals. Pàg. 4
[6] George Lakoff a No pienses en un elefante. Editorial Complutense. Madrid, 2007. Pàg. 4 Lakoff recorda que “La neurociència ens diu que cadascun dels nostres conceptes —els conceptes que estructuren la nostra manera de pensar a llarg termini— estan incrustats en les sinapsis del nostre cervell. Els conceptes no són coses que poden canviar-se simplement perquè algú ens explica un fet. Els fets se'ns poden mostrar, però, perquè nosaltres puguem donar-los sentit, han d'encaixar amb el que està ja en les sinapsis del cervell. En cas contrari, els fets entren i surten immediatament. No els  sent, o no els  accepta com a fets, o ens confonen” Pàg. 16
[7] George Lakoff a No pienses en un elefante. Pàg. 59
[8]  Nicholas G. Carr ha publicat Is google making us stupid en línia a
[10] Vegeu l’article d’Emma Rodríguez Internet conducte a sociedades superficiales y menos humanes a El Mundo. 9/3/2011.
[11]’Emma Rodríguez Internet conducte a sociedades superficiales y menos humanas

[12] Nicholas G. Carr a l’entrevista d’Enrique Clemente Nicholas  Carr: ‘Internet erosiona el pensamiento profundo. La Voz de Galicia. 2/4/2011. En línia a http://www.lavozdegalicia.es/tecnologia/2011/04/02/0003_201104SC2P14991.htm. En la mateixa entrevista afirma que: Internet fomenta el rastreig, ens fa ser molt bons fent multitasques, però perjudica la nostra capacitat per mantenir l'atenció, ens fa menys contemplatius i reflexius i per això erosiona la nostra capacitat de pensar de forma autònoma i profunda. Té moltes coses bones, és molt eficaç per accedir de forma immediata a la informació i ens permet contactar amb els nostres amics. Les noves tecnologies són útils i divertides. Per això les usem. Però tenen un preu, el debilitament del pensament més profund, conceptual, crític i creatiu, que necessita reflexió i aïllament i no la distracció permanent que suposa connectar-se. La capacitat per centrar-se en una sola cosa és clau en la memòria a llarg termini, en el pensament crític i conceptual i en moltes formes de creativitat.
[13] Citat per Miguel Ángel Criado a Internet està cambiando las mentes. El Público.  Almeria 30/01/2011. En línia a http://www.publico.es/358846/internet-esta-cambiando-las-mentes
[14] Citat per Miguel Ángel Criado a Internet està cambiando las mentes.
[15] Derrick de Kerckhove  a El mérito del papel es que no es interactivo, hay que protegerlo  entrevista de Begoña Corzo al Magazine de La Vanguardia. 28/12/2012. En línia http://www.lavanguardia.com/magazine/20121228/54356514928/derrick-de-kerckhove-entrevista-magazine.html
[16] Citat per Abel Grau a  Internet cambia la forma de leer... ¿y de pensar?. El País. 10/10/2008. En línia a http://elpais.com/diario/2008/10/10/sociedad/1223589601_850215.html
[17] Els cita Cristina Sáez a Univers Internet: Més superficials o més llestos?. En línia a http://blogs.cccb.org/lab/article_univers-internet-mes-superficials-o-mes-llestos/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada