Sembla que l’escriptura i la lectura en línia i tota la
nostra activitat a la xarxa contribueixi a canviar la nostra manera de pensar.
Ho explicarem amb pinzellades de diversos autors. Com recordava Bush a As We May Think, la ment humana opera
per associació: “Un cop ha
captat un element, immediatament en capta el següent que li és suggerit per
l’associació de pensaments, d’acord amb una complicada xarxa de rastres que hi
ha a les cèl·lules del cervell”.[1]
Landow ens recorda que Nelson, Van Dam, Derrida i Barthes com
molts altres especialistes en hipertext i teoria cultural postulen que: “han d’abandonar-se els actuals sistemes
conceptuals basats en nocions com centre, marge, jerarquia i linealitat i
substituir-los per les de multilinealitat, nodes, enllaços i xarxes. Gairebé
tots els participants en aquest canvi de paradigma, que marca una revolució en
el pensament, consideren l’escriptura electrònica com una reacció directa als
avantatges i inconvenients del llibre imprès”.[2]
Cassany es refereix a la controvèrsia que acompanya els
programaris: “sobre si empobreixen i
homogeneïtzen l’escriptura i el pensament o, al contrari, si empoderen els
autors”.[3]
La polèmica està servida.
Peter Kruse nega que la xarxa sigui un gran ‘cervell social’:
“No ho és perquè no tindria mai
consciència individual. En canvi, sí que ajuda a desvetllar la consciència
col·lectiva de pertànyer a una comunitat global i, per tant, el compromís amb
la comunitat”.[4]
Derrick de Kerckhove
afirma que “només amb pensar, pots canviar el
contingut de la teva ment en temps real amb colors i moviment i so i textura i
totes les altres simulacions que processem cada segon de la nostra vida mental
en la nostra realitat virtual privada. La flexibilitat del processament de
dades que experimentem en la nostra ment és l'estàndard que l'enginyeria dels
mitjans de xarxa hauria d'intentar aconseguir”.[5]
George
Lakoff ha escrit el llibre No pienses en
un elefante sobre el llenguatge polític. En ell parla dels marcs de referència
i de la importància de les metàfores. El marc de referència del ‘pare estricte’
i valors com autoritat , disciplina o identitat i la capacitat de mobilitzar
emocions han afavorit les polítiques conservadores nord-americanes.
Em
sembla interessant la idea de canviar els marcs de referència i penso que
Internet hi pot contribuir: “Canviar de
marc és canviar la manera que té la gent de veure el món. És canviar el que
s'entén per sentit comú. ja que el llenguatge activa els marcs, els nous marcs
requereixen un nou llenguatge. Pensar de manera diferent requereix parlar de
manera diferent”.[6] Per a Lakoff els marcs
serien a la sinapsis del nostre cervell en forma de circuit neuronal. Com ell
mateix diu: “Quan els fets no encaixen en
els marcs, els marcs es mantenen i els fets s'ignoren”.[7]
La
influència d’Internet i les TIC en la vida diària ens fa processar una gran
quantitat d’informació. Nicholas G. Carr
és autor de l’article Is google making us
stupid[8]
publicat a la revista The Atlantic
Monthly (2008) i està convençut que Internet esta canviant les nostres ments
i alterant les nostres habilitats cognitives. Internet faria més dèbils alguns
funcions del cervell com el pensament profund, la capacitat d’abstracció o la
memòria. En la mateixa línia hauria escrit Superficiales.
¡Qué està haciendo internet con nuestras mentes? (2011) La xarxa incentivaria
la lectura superficial i aniríem perdent la nostra capacitat de concentració,
contemplació i reflexió. “hi ha més
informació disponible que mai però tenim més poc temps per fer-la servir i
especialment per fer-ne un ús amb profunditat”. [9] En el món de Google
hi hauria poc lloc per al silenci reflexiu.
El cervell no
pot desxifrar i interpretar tantes dades. “Gràcies
a la plasticitat de les nostres vies neuronals, quant més emprem la web, més
entrenem el nostre cervell per a distreure’s, per a processar la informació
molt ràpidament i de manera molt eficient”.[10] Entre les bondats d’Internet hi hauria la llibertat
d’expressió i el fet que contribueix a ajudar els pobles en l’organització i
defensa dels seus drets. D’altra banda “Les
generacions més joves estan creixent amb tota la tecnologia a l’abast de la mà
i pot arribar el dia en què al quedar-se sols amb els seus pensaments no sabran
com respondre. Seran éssers superficials, fatalment perduts”.[11]
Nicholas
G. Carr creu que sí que Internet canvia el nostre cervell i la nostra forma de
pensar: “Els canvis en els nostres hàbits
mentals produeixen canvis físics en el cervell. Aquest s'adapta mitjançant
canvis químics i cel·lulars que persisteixen quan apagues l'ordinador. Internet
estableix noves connexions en el cervell que abans no utilitzàvem, però també
afebleix unes altres que abandonem. S'ha descobert que fins i tot quan no estem
connectats ens costa molt concentrar-nos en una idea en particular. Encara que
creguem que estem mentalment relaxats, en el nostre cervell segueix actuant
aquesta nova tecnologia”.[12]
Totes
les revolucions tecnològiques han produït debats entre els detractors i els
entusiastes. Xurxo Mariño, neurofisiòleg i expert en neurociència computacional
reconeix que la tecnologia i la cultura modelen el cervell. El problema és
saber quant, com i si tindrà continuïtat: ”És
poc probable que internet produeixi una modificació evolutiva” afirma”[13]. Per la seva
banda, David Casacuberta, professor de filosofia de la ciència de la UB també
creu, com Carr, que internet a desplaçat el llibre, però no pensa que sigui
perjudicial: “El nostre cervell no
funciona seqüencialment, pàgina a pàgina, sinó enllaçant conceptes com els
hiperenllaços a internet”.[14]
Derrick de Kerckhove creu que les tecnologies digitals estan
canviant l’estructura del nostre cervell. Diu que això és irreversible en els
infants: “Els nens ja pensen en termes
hipertextuals. Poden anar d’aquí cap allà sense seguir un ordre lineal”.[15]
Hi ha molts
científics que com Kurzweil destaquen el potencial d’Internet com a eina de
coneixement: “La
Xarxa ofereix l'oportunitat d'albergar tota la computació, el coneixement i la
comunicació que hi ha. Al final, excedirà àmpliament la capacitat de la
intel·ligència humana biològica. I
conclou: "Una vegada que les
màquines puguin fer tot el que fan els humans, serà una conjunció poderosa
perquè es combinarà amb les maneres en els quals les màquines ja són superiors.
Però ens barrejarem amb aquesta tecnologia per fer-nos més intel·ligents".[16]
El neurocientífic Joshua Green creu que Internet no
està canviant la nostra forma de pensar: “als
crítics amb aquesta tecnologia ens proporciona un accés sense precedents a la
informació, però no ha canviat el que els nostres cervells en fan”. Quelcom
semblant creu el psicòleg cognitiu Steven Pinker: “els mitjans electrònics no renovaran els mecanismes del cervell per
processar la informació”.[17] No sé si
perdrem habilitats de concentració o recordarem tota la informació però el món
d’Internet hi és per a quedar-se i cal que n’aprofitem les noves oportunitats.
[1] Vannevar Bush a Com
podríem pensar (As we may Think). En línia a Aura digital http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/bush1.html
[2]
George P. Landow a Hipertexto
3.0. Teoría crítica y nuevos medios en la era de la globalización. Paidós. Barcelona, 2009. Pàg. 24
[5] Derrick de Kerckhove a Inteligencias
en conexión. Hacia una sociedad de la Web. Gedisa. Barcelona, 1999. Segona part: Hipertextualidad.
Material del curs literatures hipertextuals. Pàg. 4
[6] George Lakoff a No pienses en un elefante. Editorial
Complutense. Madrid, 2007. Pàg. 4 Lakoff recorda que “La neurociència ens diu que cadascun dels nostres conceptes —els
conceptes que estructuren la nostra manera de pensar a llarg termini— estan
incrustats en les sinapsis del nostre cervell. Els conceptes no són coses que
poden canviar-se simplement perquè algú ens explica un fet. Els fets se'ns
poden mostrar, però, perquè nosaltres puguem donar-los sentit, han d'encaixar
amb el que està ja en les sinapsis del cervell. En cas contrari, els fets
entren i surten immediatament. No els
sent, o no els accepta com a
fets, o ens confonen” Pàg. 16
http://www.theatlantic.com/magazine/archive/2008/07/is-google-making-us-stupid/306868/
i la versió castellana en línia a http://www.elchepito.com/google-nos-esta-volviendo-estupidos-por-nicholas-carr/
Va publicar-lo a la revista L’avenc en català.
[9] Emma Rodríguez Internet conducte a sociedades superficiales y menos humanes a El Mundo. 9/3/2011.
[10] Vegeu l’article d’Emma Rodríguez Internet conducte a sociedades
superficiales y menos humanes a El Mundo. 9/3/2011.
[13] Citat per Miguel Ángel
Criado a Internet està cambiando las mentes. El Público. Almeria 30/01/2011. En línia a http://www.publico.es/358846/internet-esta-cambiando-las-mentes
[15] Derrick de Kerckhove a El mérito del papel es que no es
interactivo, hay que protegerlo entrevista de Begoña Corzo al Magazine de La
Vanguardia. 28/12/2012. En línia http://www.lavanguardia.com/magazine/20121228/54356514928/derrick-de-kerckhove-entrevista-magazine.html
[16] Citat
per Abel Grau a Internet cambia la forma de leer... ¿y de pensar?. El País.
10/10/2008. En línia a http://elpais.com/diario/2008/10/10/sociedad/1223589601_850215.html
[17] Els cita
Cristina Sáez a Univers Internet: Més superficials o més llestos?. En línia a http://blogs.cccb.org/lab/article_univers-internet-mes-superficials-o-mes-llestos/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada