dimecres, 4 de juny del 2014

JO SÓC L'HIPERTEXT?

Suposo que deu ser cert que el llenguatge pot arribar a condicionar la meva manera de veure el món. Però em quedo amb una idea: “La facultat del llenguatge i la seva concreció en les llengües diverses és un mecanisme molt potent i variat per a la comunicació, per a l’autoexpressió i per a tota mena de relació humana”.[1]  El llenguatge és un fet diferenciador de l’ésser humà: Ni el pensament existeix al marge del llenguatge, ni el llenguatge al marge del pensament. Al contrari, tots dos processos mostren relacions interdependents relativament complexes”.[2]

L’escriptura està per tot arreu, és aquella ubiqüitat de la que parla Olson per referir-se a una de les principals característiques de les societats modernes. Els occidentals ens hem cregut que l’escriptura era molt superior a l’oralitat.  Les sis creences més arrelades són: l’escriptura com a transcripció de la parla; la seva superioritat respecte a la parla; la superioritat tecnològica del sistema alfabètic d’escriptura; l’escriptura com a òrgan del progrés social; la cultura escrita com a instrument de desenvolupament cultural i científic i la cultura escrita com a desenvolupament cognitiu.

Algunes crítiques a aquestes informacions serien que “aprendre a llegir consisteix a escoltar la parla i reflexionar sobre ella d’una forma nova”; la llengua oral és la possessió i eina fonamental de l’intel·lecte i l’escriptura, malgrat la seva importància seria secundària”; “hi ha objeccions a la supremacia universal de l’alfabet com a representació de la llengua”; “la cultura escrita no només és una via real cap a l’alliberament sinó també un mitjà d’esclavitud”; tot i que “l’escriptura és de la més gran importància per al pensament, escriure una cosa no pot canviar ni representar de manera significativa la representació que en tenim” i, finalment, “és un error identificar els mitjans de comunicació amb el coneixement que es comunica”.[3]

Alguns són de l’opinió que l’hipertext inaugura un altre model escrit de llengua. I sobre el tema de la interpretació hi ha els qui diuen que el significat està en el text i ha de ser desxifrat pel lector i altres que pensen que el significat està en el lector que l'aplica al text. Però quina relació té l’escriptura escrita i el pensament?. Tota escriptura té connotacions cognitives? El pensament és sobre les coses o sobre la representació d’aquestes coses? On queda la idea que ‘jo sóc l’hipertext’? Olson és del parer que “Amb la revolució digital i l’emergència de l’hipertext ens podem preguntar si s’està gestant una nova concepció del món i de nosaltres mateixos com a producte d’un món sobre la pantalla”.[4]

En l’actualitat potser som cada vegada més d’ordinador. A mi però,  em fascina més el llibre. Encara m’imprimeixo el material de l’assignatura.  Segons Vanderdorpe “el llibre té d’entrada una funció totalitzadora i tendeix a saturar un domini de coneixements, l’hipertext, pel contrari invita a la multiplicació dels enllaços, en una voluntat de saturar les associacions d’idees per tal de retenir un lector els interessos del qual són mòbils i en deriva associativa constant”.[5] Si l’escriptura es va desfer una mica de l’oralitat, també va modificar la relació entre el receptor i l’obra. Va fixar el pensament i va possibilitar ordre, continuïtat i coherència on hi havia fluïdesa i caos. Va fer que la lectura fos un procés lineal. Derrida afirma que “El final de l’escriptura lineal és també la fi del llibre”.[6] Encara que Vanderdorpe afirma que “un hipertext no és tampoc necessàriament no lineal”.[7]

Amb Internet la paraula s’ha fet tecnològica. L’hipertext facilita al lector els elements d’informació que necessita i esdevé “l’ara i aquí”. Estableix una relació dialògica amb el lector i possibilita diverses ramificacions en la trama textual. Vanderdorpe considera que “el lector de l’hipertext s’ha apropiat d’una part del paper fins ara reservada a l’autor: clicant damunt dels ancoratges, esdevé el descriptor de les relacions de lectura entre diferents parts del text”.[8] I afirma també que “l’hipertext només podrà instaurar un nou mode de lectura a condició de jugar amb totes les seduccions de la llibertat d’elecció”.[9]

També m’interessa alguna idea relacionada amb la lectura de la imatge, com per exemple que el quadre s’ofereix en la seva totalitat. Escollir-ne un detall pot fer que se’n faci una lectura diferent i, per tant, un sentit diferent. Això seria un punt de contacte amb l’hipertext que no ofereix un començament i un final obligats. I això, encara més en un món en el qual cada vegada es fa més palès l’ascens del que és visual i d’allò que és sonor. L’hipertext trenca la divisió que hi havia des de fa cinc mil anys entre oral i escrit. La dimensió hipertextual esdevé indispensable.  Sense oblidar que l’hipertext també té cotilles o constrenyiments: dificultat per fragmentar i establir enllaços; interrogar-se sobre la noció de text i fragment; elaborar un pensament per fragments; com titular aquests fragments... Això ens allunya de la utopia de Bush i Nelson d’una xarxa accessible des d’arreu.  Sortosament l’hipertext “es caracteritza per la riquesa del seu potencial d’interactivitat i els canvis bruscs de context als que obliga sovint al lector. Aquestes característiques semblen apropar-nos a la situació d’oralitat, una oralitat, tanmateix, fictícia en el sentit que la paraula és sovint eliminada en profit de l’escrit”.[10]

La globalització és una realitat imparable que ha arribat de la mà d’Internet com a mitjà universal de comunicació i de transmissió de la informació. Una teranyina de múltiples trajectes que esdevé una autèntica ‘societat xarxa’. Això ens ha de permetre desenvolupar comunicacions interactives i la propagació immediata del coneixement. En aquest marc, l’hipertext ens proporciona noves condicions per a aquests canvis. Serà, però, l’hipertext global o l’hipertext de cadascú? Un hipertext que és dins de nosaltres mateixos. O, encara més,  som nosaltres aquest hipertext?

Per a desvetllar-ho ens ha calgut parlar de la societat de la informació i de la societat de la ignorància, de llenguatge pensament i escriptura, del funcionament del cervell, de la teoria del caos i de l’efecte papallona, de quina ha estat la mutació de l’escriptura  i la lectura i el seu impacte en l’estructura del coneixement...

Deu tenir raó en Castells quan afirma que “l’hipertext no és produït pel sistema multimèdia, utilitzant Internet com a mitjà d’arribar a tots nosaltres: és allò que produïm en utilitzar Internet per absorbir l’expressió cultural en el món multimèdia”.[11]  El meu cervell no és aquell ordinador sofisticat que ens han volgut fer creure. Tampoc no és la ment hiperactiva d’un Nelson. Ni la deductiva d’un Bush i el seu Memex. Com ho ha de ser si sóc la rèmora d’un estudiant fracassat dels setanta. D’un fill de l’EGB.  Tampoc no acabo d’endevinar si el meu pensament és lineal. Suposo que no. Però és que un cervell, com diu Francisco Mora, no funciona com un ordinador. És un garbuix d’emocions, sentiments i canvis produís per l’aprenentatge i la memòria. És una maquinària emocional. Vet aquí l’error de Descartes que comentava Damasio. Això del cervell com un ordinador és una gran metàfora. No em crec ser del tot  l’hipertext personalitzat del que parla Castells. Espero, però, que l’experiència compartida em permeti no sentir-me tan aïllat, tan desatès, tan ensopit com mentre escrivia la PAC. Ara la deixo. El treball em torna a cridar. Treballo en un teatre. A  veure si es fa realitat la idea de Castells amb que Campàs clou el llibre de Christian Vanderdorpe: L’art pot esdevenir un pont cultural entre la xarxa i el jo.

Potser l’era electrònica ens ha de conduir a ser a prop de la Biblioteca de Babel borgiana que abasta tots els pensaments humans o a un aleph telemàtic, aquell indret on hi ha sense confondre’s i vistos des de tots els angles, tots els llocs del món. Fem hi una mirada. Una mirada hipertextual.



[1] Joan Campàs al resum de Llenguatge, pensament i escriptura. Una perspectiva lingüística. Material del curs Escriptures hipertextuals. Pàg. 17
[2] Joan Campàs al resum de Llenguatge, pensament i escriptura. Una perspectiva psicològica. Material del curs Escriptures hipertextuals. Pàg. 29
[3] Critiques esmentades per David R. Olson a El mundo sobre el papel. El impacto de la escritura y la lectura en la estructura del conocimiento. Recopilades per Joan Campàs. Material del curs Escriptures hipertextuals.
[4] David R. Olson a El mundo sobre el papel… Pàg. 16.
[5] Christian Vanderdorpe a Del papir a l’hipertext. Assaig sobre les mutacions del text i la lectura. Adaptat per Joan Campàs. Material del curs Escriptures hipertextuals. Pàg. 2
[6] Christian Vanderdorpe cita Derrida  a Del papir a l’hipertext. Assaig sobre les mutacions del text i la lectura. Pàg. 12
[7] Christian Vanderdorpe a Del papir a l’hipertext. Pàg. 14
[8] Christian Vanderdorpe a Del papir a l’hipertext. Pàg. 26
[9] Christian Vanderdorpe a Del papir a l’hipertext. Pàg. 33
[10] Christian Vanderdorpe a Del papir a l’hipertext. Pàg. 56
[11] Manuel Castells a La galàxia Internet. Pàg. 230

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada