dissabte, 7 de juny del 2014

AVORTAMENT I ANÀLISI LEXICOMÈTRICA

La lexicometria ha estat definida com a una disciplina descriptiva[1]. Aquesta anàlisi ens ha de permetre descobrir les implicacions ideològiques del vocabulari dels textos i les  seves funcions discursives . La lexicometria ens retorna el discurs amb un llenguatge nou, el de les xifres. Aquest resultat numèric ens ha de facilitar l’anàlisi.  Per tant el discurs serà més a partir de la freqüència de les paraules que no per les conviccions preexistents de l’analista. Serà l’ordinador qui posarà la distància entre l’emissor del missatge i la persona que l’analitza.

En un primer moment pensava fer una anàlisi lexicomètrica de diversos articles sobra l’abdicació del rei Joan Carles. L’excel·lent treball de l’Oriol Oliva me n’ha fet desdir i he optat per un debat que té lectures polítiques i feministes: l’avantprojecte de llei ‘per a la protecció de la vida del concebut’. Aquest text legal és conegut per la llei Gallardón perquè la impulsa el ministre de Justícia del Partit Popular, Alberto Ruiz-Gallardón.  Aquesta llei suprimirà el dret de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs. Una llei que compta amb un ampli suport de l’església catòlica i a la qual s’oposen les organitzacions de dones a més de molts ginecòlegs, personal sanitari, psiquiatres i juristes. La llei es preveu més restrictiva que la que va estar en vigor entre el 1995 i el 2010.

Per fer aquesta anàlisi lexicomètrica he emprat el programa de concordances Antconc. Eines com aquesta permeten l'anàlisi lexicomètrica dels textos especialitzats que és un terreny d’intersecció entre terminologia, documentació i traducció[2]

Una anàlisi personal

Els textos que he escollit són Carta oberta d’una feminista als homes de bona fe[3] de Sandra Ezquerra; Manifest contra la nova llei de l’avortament[4] i Seguim en alerta feminista pel dret a l’avortament lliure i gratuït[5]
Abans de centrar-me en les paraules clau he exclòs aquells mots que surten amb una freqüència elevada però que només generen ‘soroll’ (preposicions, articles, conjuncions, pronoms, adverbis...) i que són irrellevants per a l’anàlisi.  

El primer mot important és la paraula dones (11 en el rànquing) que apareix 56 vegades (3 més la paraula dona).




Aquest terme concorda en tots tres articles un nombre prou elevat de cops  (8 vegades a Seguim en alerta...; 18 vegades a Carta oberta... i 30 vegades al Manifest).

Apareix al costat de termes com ‘drets’, ‘elecció’, ‘homes’, ‘cos’ etc.



En el setzè lloc del rànquing  hi trobem la paraula avortament que hi surt 34 vegades i 12 més el verb avortar (5  a la Carta oberta...; 10 a Seguim en alerta... i en 19 ocasions al Manifest). Que és acompanyada per termes com ‘dret’, ‘llei’, ‘reforma’, ‘lluita’, ‘sanitat pública’ o ‘pagar’.  


També són importants els termes llei (25 vegades), dret (21 vegades), nostres (17 vegades), i la paraula homes (14 vegades).  M’interessa aquest mot perquè gairebé només és present a la Carta oberta d’una feminista als homes de bona fe. En aquesta ocasió la invisibilitat en aquest tema la pateix l’home

Tampoc no són lluny altres termes com avantprojecte, decidir, drets (amb 11 vegades cadascun), nostra i reforma (paraules que surten 10 vegades cadascuna) Els mots feminista i feministes sumarien 10 vegades . També són importants termes com sanitat (9), contra (8), lliure (8) pública (8) persones (7) contrareforma (6), decisió (6) defensa (6) o social (6). Altres mots de marcat caràcter reivindicatiu  els trobem en aturar (5), carrer (5) i manifestació. O d’altres d’àmbit més personal salut (5) i sexuals i sexualitat (5 i 3). Queden al calaix mots com reproductius (4) o retallades (4) entre molts d’altres.

Sens dubte l’elecció d’altres articles o textos ens donaria altres concordances. Aquesta descripció numèrica ens aproxima, però, al discurs de cadascun dels emissors. I, en aquest cas, esdevenim receptors més pendents de l’anàlisi estadística que de l’anàlisi discursiva. Els textos es refereixen a una mateixa realitat però estan marcats, també, per una ideologia. Els mots tenen alguna relació de dependència però els podem extreure segons la seva freqüència o rànquing.  En un extrem hi trobaríem paraules com dona o avortament i, a l’altra, termes com violència, clandestinament, terror, justícia, masclista, gènere... que, malgrat sortir poques vegades, ens donarien el caràcter reivindicatiu dels textos.





[1] “La lexicometria és una disciplina de tractament, per mitjans estadístics, d’un corpus fragmentat segons les unitats gràfiques d’interfície, dels significants. Hi preval l’automatisme i la precisió. És una disciplina descriptiva”. Vegeu l’article de María Jesús Fernández García Análisis lexicométrico de varios discursos del presidente de la Junta de Extremadura, J. C. Rodríguez Ibarra. En línia a http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=58809
[2] “Per als terminòlegs, creiem que és una eina útil que pot servir per determinar el grau d'especialització d'un text, alhora que ajudarà a establir la representativitat temàtica d'un corpus de buidatge.  Per als traductors, pot ser important per valorar la competència cognitiva necessària per traduir el text, així com per determinar els recursos lexicogràfics i documentals que caldrà utilitzar per resoldre els problemes d'equivalència que es plantejaran en la traducció.  Per als documentalistes, aquesta anàlisi temàtica aplicada a un únic document permet obtenir un conjunt d'indicadors dels termes més rellevants d'aquest document, així com un conjunt de termes candidats a descriptors. Aplicat a un conjunt de documents del mateix domini temàtic, pot proporcionar un llistat inicial de termes per a construir un tesaurus. Vegeu l’article de  Lluís de Yzaguirre, Carles Tebé, Araceli Alonso, Rosanna Folguerà  de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra, L'anàlisi lexicomètrica dels textos especialitzats: un terreny d’intersecció entre terminologia, documentació i traducció. En línia a http://latel.upf.edu/terminotica/topo/topo.htm
[3] Vegeu la traducció d’aquest article de Sandra Ezquerra aparegut  a el Público en línia a
[4] Vegeu aquest manifest al blog L’hora violeta. En línia a http://lhoravioleta.blogspot.com.es/2014/02/manifest-conta-la-nova-llei-de.html
[5] Podeu llegir Seguim en alerta feminista pel dret a l’avortament lliure i gratuït en línia al blog http://sosdretalpropicos.blogspot.com.es/2014/02/seguim-en-alerta-feminista-pel-dret.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada